Serveis Socials engega el projecte Dinar en Companyia per combatre l’aïllament social entre la gent gran

Inés Solé i María José López, conselleres de Serveis Socials i Gent Gran de l’Ajuntament de Tarragona respectivament, han presentat aquest dimecres el projecte Dinar en Companyia, una iniciativa que pretén donar resposta a l’estudi sobre la soledat no volguda i l’aillament social realitzat a la Part Baixa, una de les principals conclusions del qual és que un 58% de les persones més grans de 80 anys que han format part d’aquest estudi pateixen aïllament social.

La prova pilot de Dinar en Companyia es realitzarà a dues llars municipals de gent gran: la llar Centre, al carrer Adrià, i la llar municipal de gent gran de Sant Salvador. La prova s’iniciarà la primera setmana de juny i s’estendrà fins al desembre, i tal com ha avançat la presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), “És una resposta inicial a una realitat que s’ha constatat a partir de l’estudi a la Part Baixa que Serveis Socials ha realitzat amb la Creu Roja, però l’objectiu és implantar una estratègia integral, que ha de culminar amb el local del carrer Nou de Santa Tecla, on s’ubicarà el servei de Gent Gran i Dependència, per combatre la solitud i la vulnerabilitat d’un col·lectiu especialment colpejat per la pandèmia i la conseqüent crisi econòmica”.

Al seu torn, la consellera de Gent Gran, María José López, ha volgut destacar la “feina incansable de les unitats tècniques de Gent Gran Activa i de Dependències per millorar la integració i la qualitat de vida de les persones grans”. “Gràcies a aquesta tasca i al treball conjunt amb la fundació Formació i Treball, que s’encarrega de desplegar el projecte, Dinar en Companyia és ja una realitat que ajudarà moltes persones a incrementar la interacció social i l’autonomia personal proporcionant una alimentació equilibrada en un espai realicional normalitzat”.

Les dues conselleres han volgut agrair a Creu Roja i la fundació Formació i Treball la implicació en l’estudi i en el projecte Dinar en Companyia respectivament i han destacat la col·laboració entre l’administració i el tercer sector, juntament amb un correcte finançament dels programes i serveis, com a claus per portar endavant una estratègia integral de protecció i millora de les condicions de vida de la gent gran.

Resposta al problema de l’aïllament social

Durant la presentació a la Llar Municipal de Gent Gran Centre, les conselleres han desgranat els detalls tant de l’estudi a la Part Baixa com la posada en marxa del programa Dinar en Companyia.

Segons ha explicat Inés Solé, “la Part Baixa va ser el barri triat per fer amb Creu Roja l’estudi sobre la soledat no volguda perquè és on s’havia detectat que hi vivien una quantitat molt considerable de persones majors de 80 anys”. L’estudi, ha continuat, havia de servir per fer una diagnosi de la situació i elaborar un pla de resposta a la soledat no volguda entre persones grans i, entre les primeres accions, hi ha la posada en marxa de Dinar en Companyia a la llar Centre, que és actualment la més propera a la població de la Part Baixa; i la llar de Sant Salvador, triada per la situació de vulnerabilitat econòmica del barri. Les dues llars, a més, tenen unes característiques de llum, dimensions i ventilació que les fan òptimes per desenvolupar el projecte.

La consellera de Gent Gran, María José López, ha detallat que l’IMSST ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Formació i Treball (FIT), que s’encarrega de la gestió de la prova pilot del projecte. Actualment, la FIT porta a terme, en col·laboració amb l’IMSST, el projecte de Menjador Social de Tarragona “Taula Amiga” per a l’entrega social d’àpats preparats i aliments frescos a persones en situació de vulnerabilitat social, derivades pels serveis socials de l’IMSST.

Dinar en Companyia avança cap a un model de menjador no assitencial i té valors afegits addicionals a la cobertura de les necessitats alimentàries. Aquesta orientació implica un treball de promoció personal de la persona usuària a través del contacte diari amb iguals i una vinculació del projecte a l’entorn, donant-lo a conèixer com a recurs valuós per la comunitat i fomentant el voluntariat.

Les persones grans que desitgin dinar en companyia podran fer la sol·licitud general a l’OMAC. Hauran d’estar empadronades a Tarragona, tenir més de 65 anys, i tindran prioritat les persones de mes edat. El servei està adreçat a persones autònomes i sense impedments per poder relacionar-se amb l’entorn..

El dinar casolà elaborat a diari se servirà en una taula compartida de dilluns a divendres no festius. El  menjador obrirà de 13 h i es tancarà a 15 h. Les persones que vulguin quedar-se a la llar a fer activitats, fer cafè tot xerrant o veure la TV, tanmateix podran fer-ho. S’estableix un preu social reduït de 4,5 € per àpat.

Un estudi porta a porta per conèixer la realitat de la gent gran

Dinar en Companyia respon a una necessitat ja detectada però que l’estudi elaborat amb Creu Roja corrobora amb dades tangibles, a partir d’una sèrie d’entrevistes porta a porta a gent gran resident a la Part Baixa, una zona on hi ha una forta presència de persones grans.

Un cop delimitada la zona d’estudi, es va consultar al padró municipal les persones de +80 anys: 486 persones. L’IMSST i Creu Roja es van proposar que els resultats de l’enquesta es poguessin considerar una mostra representativa, amb un nivell de confiança de 95, un marge d’error del 5%. Per tant l’objectiu era aconseguir un mínim de 298 enquestes vàlides (166 dones i 132 homes). Durant els mesos de juny a setembre 2021, Creu Roja va realitzar un porta a porta amb un total de 317 enquestes, concretament 197 dones i 120 homes. Per tant, es va superar el llindar previst.

Soledat no desitjada és una experiència subjectiva, un sentiment que pot ser negatiu si la persona experimenta una discrepància cognitiva entre les relacions que té i les que voldria tenir. Aïllament social es pot definir com la falta, o existència limitada, de relacions interpersonals duradores, la falta de xarxa social estable. Respon a una realitat objectiva i mesurable, tant pel que fa al nombre de persones com al nombre o freqüència dels contactes. Es pot mesurar coneixent la densitat de la xarxa social de la persona. L’escala més utilitzada per quantificar-la és l’escala de LUBBEN, que consta de 6 preguntes a partir de les quals s’obté un rang de puntuació del 0 a 30 punts. El resultat indica la mesura de la xarxa social, en els dimensions de família i d’amics, i el grau d’aïllament social. Es considera que una persona està en situació de risc si la puntuació total és igual o inferior a 12, ja que indica que la persona està aïllada socialment.

A partir d’aquest marc conceptual, es realitzen 4 blocs de preguntes per determinar el grau d’aïllament social i de soledat no volguda. El bloc 1, a partir de l’escala Lubben, va determinar que de les 317 enquestes realitzades un total de 134 persones (un 42%) es considerarien integrades ja que van puntuar entre 12 i 30 a l’escala. Per altra banda, un total de 183 persones (un 58%) estarien aïllades socialment, ja que van puntuar per sota de 12 a l’escala. D’aquestes, un 7% van puntuar per sota de 6 en l’escala.  

El bloc 2 preguntava sobre el sentiment de sentir-se acompanyat. En principi, els resultats han estat positius i per aprofundir-hi s’ha buscat concretament què van respondre les 23 persones que van puntuar per sota de 6 al bloc. Tot i l’aïllament que pateixen, sembla ser que la percepció que en tenen no és del tot negativa, ja que només dues persones no se senten mai acompanyades i cap va manifestar que no tenia mai ningú amb qui parlar a diari.

En els blocs 3 i 4 es preguntava per la necessitat de rebre ajuda i per l’ajuda que es rep: per fer la compra, per cuinar, per la neteja o per la higiene personal. Un gran nombre de persones van contestar que els cal ajuda per les activitats de la vida quotidiana. La bona noticia és que moltes persones també van contestar que no els cal perquè ja la reben De les que van contestar que la necessiten només s’han identificat a 10 persones que manifesten no tenir-la, dues de les quals manifesten necessitar dos tipus d’ajuda. Cal tenir en compte que de les persones que diuen necessitar ajuda i no tenir-la, 6 tenen expedient Hesti, per tant és possible que fins i tot tinguin Servei d’Atenció a Domicili (SAD) i que sigui una apreciació de la persona. Si considerem aquestes 10 persones (a falta de revisar si tenen SAD), estaríem parlant del 3,15% de persones que manifesten no rebre l’ajuda necessària.

Garantir la interacció social, clau de la política de gent gran

En una següent fase es van creuar les llistes de l’enquesta amb les llistes de les persones usuàries de SAD, teleassistència i àpats a domicili.

Aquí es pot apreciar que, de 23 persones amb puntuació inferior a 6, 5 persones tenen SAD (21%); de 160 persones amb puntuació entre 6 i 12, 70 persones no tenen expedient (43,75%), 13 persones tenen teleassistència (8,12%) i 12 persones tenen SAD (7,5%). Finalment, de 82 persones que no es van localitzar, 44 no tenen expedient (53,66%).

En tot cas, a partir d’aquest primer apropament, l’IMSST comença a estudiar quin model d’intervenció es veu més oportú, ja sigui amb programes d’intervenció individuals (acompanyament emocional presencial o telefònic) o programes grupals per augmentar les oportunitats d’interacció social: activitats de socialització, àpats en companyia, etc. És en aquesta última línia d’acció que es desenvolupa Dinar en Companyia.

A la foto, d’esquerra a dreta: Maria Jesús Costa (IMMST); Eduard Martín, adjunt de coordinació de l’oficina Provincial de Creu Roja Tarragona; María Ángeles Marín, presidenta de la llar municipal de gent gran de Sant Salvador; María José López, consellera de Gent Gran; Inés Solé, consellera de Serveis Socials; Ainhoa Carbonell (fundació Formació i Treball); i Cèlia López (Gent Gran Activa).

Consulteu un resum de l’estudi de la soledat no volguda a la Part Baixa (PDF).

Comparteix:

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en pinterest
Pinterest
Compartició en linkedin
LinkedIn