L’aïllament social s’acarnissa amb les persones grans: «Aquest virus ens mata en vida»

Tarragona trasllada les seves activitats per a la gent gran a l’aire lliure per a poder continuar malgrat la pandèmia. Per a molts usuaris és una de les poques rutines fora de casa que els queden.

«Aquest virus ens està matant en vida; encara que no ens contagiem aquesta situació ens està llevant més que la salut», diu Vicente. Compte que li pesen moltes coses de l’aïllament al qual obliga la pandèmia, però tal vegada la que més li dol és tenir una besnéta de cinc mesos a la qual encara no coneix.

A poc a poc va arribant la resta del grup. José, que creu que «si seguim aïllats llavors ens emmalaltirem psicològicament», i Santiago, que conta que, amb totes les precaucions, està tractant de mantenir una mica de vida social mentre pugui ara que «em funciona millor el cervell que els genolls».

Tots participen en el programa de Gent Gran Activa, del Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Fins abans de la pandèmia aquesta activitat la realitzaven en una Llar de Jubiltas. Actualment aquests equipaments continuen tancats i només s’han obert alguns temporalment, però no per a prendre cafè o jugar a les cartes, com abans, sinó exclusivament per a acollir la campanya de vacunació de la grip.

Apropiar-se dels espais

Compte Cèlia López, coordinadora del programa, que tant amb les crides que van fer durant el confinament com les que van venir després, van deixar en evidència que recuperar espais perquè els majors es retrobessin era una necessitat urgent. «Ho han passat molt malament, privats de veure a la família. En molts casos encara els néts no s’acosten per por…. Així que sortir de casa, canviar el focus, deixar de preocupar-se, el veuen fins com un acte de valentia», reconeix.

Així doncs, van començar a ‘trencar-se el cap’ per a veure com recuperar algunes activitats complint molt escrupolosament les mesures de seguretat.

Una de les claus ha estat apropiar-se d’espais urbans a l’aire lliure. Així doncs, aquests dies se’ls pot veure, a més d’en parcs, places o en instal·lacions esportives, en llocs com el jardí del Banc d’Espanya o a la terrassa superior del Palau de Congressos. «Tractem de buscar espais agradables als quals poguessin anar caminant, i al final la ciutat és més amable del que sembla».

Estan fent Aquagim, ball en línia, expressió plàstica, gestió d’emocions, gimnàstica de manteniment, ioga, pilates o risoterapia, entre altres. Totes es fan mantenint les distàncies i a tots els participants se’ls pren la temperatura abans de començar. Els grups també han hagut de reduir-se a deu persones o menys, per la qual cosa han hagut de fer un sorteig entre els inscrits. No ha estat fàcil muntar els grups, reconeix López, en part perquè hi ha majors que tenen por de sortir de casa, i fills que no volen que surtin. També és conscient que estar a l’aire lliure impedirà que les activitats continuïn quan comenci el fred, especialment perquè als majors els costa mantenir la temperatura corporal.

Això sí, els usuaris assenyalen, veient com les autoritats van augmentant les restriccions, que mentre puguin continuar fent activitats serà temps guanyat. A molts, de fet, la recomanació de la setmana passada de l’ajuntament demanant  als majors de 65 anys no pujar a l’autobús els ha acabat de desanimar.

Necessitat de moviment

Rubén Mora, el monitor que les acompanya, diu que té unes 160 alumnes (així, en femení, perquè la majoria són dones) i a totes les va cridar durant el confinament. A unes els bastaven tres minuts per a comentar les petites rutines d’exercicis que els manava pels grups de WhatsApp, però altres crides duraven 15 minuts o més. Hi havia molta necessitat de parlar perquè, en el fons, en molts casos, més que la falta de moviment, la qual cosa més pesava era la solitud no desitjada.

Societat ‘americanitzada’

Antoni Valero, psicòleg del Servei d’assessorament psicologic, de Gent Gran Activa, explica no obstant això que no cal pensar que la solitud és un problema sorgit del confinament, sinó que venia d’abans i no ha fet més que agreujar-se.

Encara que adverteix de què es tracta d’un problema complex, en la seva opinió aquest malestar que causa la solitud, especialment en els majors, té a veure amb una societat que s’està «americanitzant» pel que fa a les relacions, «que són cada vegada més superficials, més de façana».

Reconeix que «ser feliç amb majors dosis d’aïllament és difícil», però també cal tenir present que no sols compta la situació en la qual ens trobem, sinó l’actitud que tenim davant ella.

Comparteix:

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn